Morfosintaxi

MORFOSINTAXI

OBRES DE CONSULTA. GRAMÀTIQUES...

Gramatik Edu 365 Gramàtica de 1r, 2, 3, 4t http://www.ub.edu/slc/autoaprenentatge/gramatik/

EL GÈNERE I EL NOMBRE

El gènere i nombre del substantiu


Gènere i nombre dels substantius

El substantiu o nom és la classe de mot que utilitzem per designar les persones, els animals, les coses i els conceptes abstractes. Fa de nucli del subjecte i de molts complements de l’oració.

Gènere i nombre

El gènere d’un nom pot ser masculí o femení. Un nom masculí pot portar l’article el o un al davant. Un nom femení pot portar l’article la o una al davant.

Hi ha noms que canvien de significat en canviar de gènere:

un editorial (article) / una editorial (empresa)
el fi (la finalitat) / la fi (el final)
el llum (aparell) / la llum (claror)
un ordre (contrari de desordre) / una ordre (manament)
el pols (batec) / la pols (partícules en suspensió)
el son (acte de dormir) / la son (ganes de dormir)

1. Generalment, per formar el femení s’afegeix una -a al masculí:

nen nena
fuster fustera

De vegades, el fet d’afegir una -a fa que l’última consonant es modifiqui (llop / lloba, advocat / advocada, amic / amiga, esclau / esclava).


2. Altres casos:

– Els substantiu acabats en -e, -o, -u àtones solen fer el femení canviant aquestes vocals per una -a: alumna, monja, atea...

– El femení també es pot formar afegint al masculí les terminacions -na, -ina, -essa: germana, metgessa...

– Alguns noms femenins tenen terminacions pròpies: actriu, astròloga

– En alguns casos, és el masculí que es formar a partir del femení amb la terminació -ot: bruixot

– Hi ha masculins i femenins amb arrel diferent: gendre / nora o jove, amo / mestressa, oncle / tia...

– De vegades la mateixa forma serveix per als dos gèneres. És el cas dels noms que acaben en -aire, -ista, -cida, -ta: firaire, electricista, homicida, gimnasta...


El nombre d’un substantiu pot ser singular o plural.

1. La majoria dels noms formen el plural amb una -s final: llibres, nois, gats...

2. Altres casos:

– Els substantius acabats en -a àtona (la majoria de femenins i alguns de masculins) fan el plural en -es: noies, taules, dies...

– La majoria dels substantius acabats en vocal tònica afegeixen -ns: cosins, pans...

– Els substantius masculins aguts acabats en -s, -ç, -x, -ix, -tx formen el plural afegint -os: casos, braços, esquitxos...

– Molts substantius que acaben en -s la dupliquen: nassos, pastissos...

– Els noms acabats en –sc, -st, -xt, -ig tenen doble forma de plural, -s final o –os: boscs o boscos, texts o textos...

– Hi ha noms invariables: llapis, tipus, dilluns, dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres...


Exercicis 1.Morfologia nominal (Albert Aragonés)
2. Exercici: Canvia el gènere (Robert Escolano)
Exercicis: 01, 02, 03, 04, 05

DERIVACIÓ I COMPOSICIÓ

Exercicis: - Exercicis derivació Albert Aragonès
- Exercicis composició Albert Aragonès


L'ADJECTIU

• És la paraula que acompanya el nom i ens en diu una qualitat.

• Les qualitats que diu del nom poden referir-se:

-Al color: gata negra
-A la forma: cara rodona.
-A la mida: vestit petit.
-Al caràcter: nen amable.
-A l’estat: dia alegre.


Els adjectius són uns mots dependents d'un nom substantiu. Aquesta dependència es manifesta en la forma i en el significat.

a. L'adjectiu ha de concordar amb el substantiu en gènere i nombre. És a dir, té el mateix gènere i el mateix nombre que el nom amb qui va:

El cel blau, la faldilla blava.


b. L'adjectiu necessita la presència d'un substantiu per atribuir-li el significat que expressa.
el cistell buit - la capsa buida
els cistells buits - les capses buides

Observa que l'adjectiu buit pren una forma quan acompanya un nom de gènere femení així ho fan la majoria dels adjectius. S' anomenen adjectius de dues terminacions o variables. N' hi ha d' altres que només tenen una forma tant si acompanyen un nom masculí com un nom femení.

l'aprenent jove - l'aprenenta jove
els aprenents joves - les aprenentes joves

• Poden ser:

De dues terminacions:
Varien de forma segons siguin masculins o femenins.

Un matí llarg, una jornada llarga.

D’una terminació: Són invariables. Tenen la mateixa forma pel masculí i femení.

Un dia agradable, una tarda agradable.


ELS ADJECTIUS D’UNA TERMINACIÓ

-ble Monstre horrible – fera horrible
-aire Avi xerraire – àvia xerraire
-ar / -or Conte popular – història popular; dia anterior – setmana anterior

-cida/ -ista Conductor suïcida – conductora suïcida; grup excursionista – colla excursionista

-al/ -el/ -il Veí cordial – veïna cordial; amic fidel – amiga fidel; home àgil – dona àgil

-ant -ent Gust amargant – poma amargant; consells prudents – solucions prudents

-aç/ -iç / -oç Invariables només en singular

Noi audaç- noia audaç (nois audaços -noies audaces) ; fill feliç- filla feliç (fills feliços- filles felices) ; cotxe veloç – moto veloç ( cotxes veloços- motos veloces)



ELS ADJECTIUS DE DUES TERMINACIONS

Singular Plural
M F M F
c - g groc groga grocs grogues

t - d buit buida buits buides

u - v nou nova nous noves

ig – j/g boig boja bojos boges

l – l•l tranquil tranquil•la tranquils tranquil•les

s - ss gros grossa grossos grosses


Exercicis:

Exercicis de l'adjectiu (Itineraris d'aprenentatge.Intermedi) Si vas seguint l'explicació "Què és l'adjectiu?", trobaràs un exercici al final que es diu "Són adjectius?". Fes-lo!
Després, a la banda esquerra, clica "El gènere i el nombre de l'adjectiu". Fes l'exercici que hi ha. Realitza també els exercicis dels enllaços de l'esquerra corresponents a: "adjectius de dues terminacions", "adjectius d'una terminació", "casos especials".

Exercici La flexió dels adjectius (Universitat Jaume I. Magisteri de Primària)
Exercicis de flexió de l'adjectiu (Carmina Ribés)


EL VERB

El verb és la classe gramatical que informa sobre les accions, estats o processos del subjecte. Ex.: Els nens juguen a pilota. L'ambient està carregat. El cadell ha crescut.
  • Morfològicament: el verb és una classe flexiva i té uns morfemes propis. Un verb està format per: el lexema o arrel que no varia i expressa el significat ( jo surt-o) i la terminació o desinència, que varia i està formada per morfemes verbals que indiquen la persona, el nombre, el temps, el mode i l'aspecte ( jo surt- o)
  • Sintàcticament: el verb és el nucli del predicat i determina els complements que l'acompanyen. Ha de concordar en nombre (singular o plural) amb el subjecte (El nen plora/ Els nens ploren).
  • Lèxicament: es poden formar verbs afegint morfemes derivatius a lexemes d'altres categories com noms (telèfon- telefonar) adjectius (feble- afeblir), verbs (cridar-escridassar).
  1. Morfologia del verb: els morfemes verbals: informen sobre un conjunt de característiques del verb.
  • Persona: 1a sg. jo / 2a sg. tu /3a sg. ell-a // 1a pl. nosaltres /2a pl. vosaltres / 3a pl. ells-es.
  • Nombre: singular o plural
  • Temps: expliquen el moment en què es realitza l'acció: present(ara), passat(abans), futur (després), condicional (es pot fer o no).
  • El mode:
    Indicatiu: expressa un fet real: Va fer un bot.
    Subjuntiu: expressa un desig o una possibilitat: No vol que hi entri ningú.
    Imperatiu: expressa una ordre: Fes un pastís.
  • L'aspecte:
    L’aspecte verbal imperfectiuAlgunes formes expressen una acció inacabada, que està en procés, és a dir, no indiquen el moment en què comença ni en què acaba l’acció: jugava
    (= encara no havia acabat de jugar).

    L’aspecte verbal perfectiuEn canvi, d’altres formes ens presenten una acció ja acabada: havia jugat (= l’acció de jugar ja estava acabada).
2. Qüestions que cal recordar:
Pel que fa als temps, distingim entre: temps simples (formats per un sol mot- cantem) i temps compostos (formats per l'auxiliar haver i el participi del verb- hem tornat)
  • Qua a l'expressió de la persona gramatical, hi ha formes personals (tenen morfema de persona- jo mirava) i formes no personals (no tenen morfema de persona; són l'infinitiu, el gerundi i el participi- fer les maletes; anant per la carretera; trobats al riu).
  • Les conjugacions. Cada verb es conjuga seguint un dels tres models que es classifiquen segons la terminació de l'infinitiu:
    Els verbs poden ser de tres conjugacions.

    Primera conjugació, l’infinitiu acaba en –ar: cantar, saltar, ...
    Segona conjugació, l’infinitiu acaba en –re/-er: beure, témer, ...
    Tercera conjugació, l’infinitiu acaba en –ir: sofrir, cosir, ...
  • Segons si segueixen o no els models de conjugació, hi ha: els verbs regulars (segueixen els models) o els verbs irregulars (no segueixen els models de conjugació).
    Els podeu estudiar d'aquí, cliqueu ;)


VERB PRENDRE

Pretèrit perfet simple

prenguí
prengueres
prengué
prenguérem
prenguéreu
prengueren

Pretèrit perfet perifràstic

vaig prendre
vas prendre
va prendre
vam prendre
vau prendre
van prendre

Pretèrit anterior simple

haguí pres
hagueres pres
hagué pres
haguérem pres
haguéreu pres
hagueren pres

VERB TÉMER

Pretèrit perfet simple

temí
temeres
temé
temérem
teméreu
temeren

Pretèrit perfet perifràstic

vaig témer
vas témer
va témer
vam témer
vau témer
van témer

Pretèrit anterior simple

haguí temut
hagueres temut
hagué temut
haguérem temut
haguéreu temut
hagueren temut



CATEGORIES GRAMATICALS









EXERCICIS CATEGORIES GRAMATICALS

http://clic.xtec.cat/quaderns/mibanez1/categories/html/section_1.htm?&skin=default&js=http://clic.xtec.cat/qv_viewer/dist/html/scripts/&appl=http://clic.xtec.cat/qv_viewer/dist/html/appl/&css=http://clic.xtec.cat/qv_viewer/dist/html/css/





PASSOS PER FER UNA ANÀLISI SINTÀCTICA


Sintaxi
View more presentations from zhendra.





L'ORACIÓ SIMPLE







EL PREDICAT. COMPLEMENTS VERBALS.

EL PREDICAT



El predicat informa sobre el subjecte. El verb és l'element nucli que domina i pot estar acompanyat de complements o no. Ex.: Plou. Escolta la ràdio. És coix.

1. Estructura

Predicat ---> verb (+CV) (+CC)


El verb selecciona els complements segons les necessitats per completar la predicació.

a) Els complements verbals són: CD, CI, CRV o C. Preposicional, Atribut i Predicatiu.

b)Els complements circumstancials: més allunyats de l'acció verbal, afegeixen circumstàncies (situen el lloc, mode, quantitat, finalitat, companyia, instrument...)

2. Classificació dels verbs:

a) Segons la seva relació que presenten amb el subjecte, es classifiquen en:

- verbs personals: tenen subjecte. Ex.: Nosaltres som amics

-verbs impersonals: no tenen subjecte. Són els verbs metereològics i el verb haver-hi. Ex.: Neva. Hi ha una multitud a l'entrada.

b) Segons la relació que presenten amb els complements, els verbs es classifquen en:

- Verbs copulatius: anomenats de predicació incompleta. El verb no informa, actua com d'enllaç entre el subjecte i l'atribut. Verbs ser, estar, semblar i parèixer. Ex.: El Pep està molt content.
- Verbs predicatius: o de predicació completa, informen sobre l'acció o procés del subjecte. Ex:. En Joan canta òpera

Aquests últims es subclassifiquen en:

- transitius: necessiten CD Ex.: La Carme menja amanida
- intransitius: no admeten CD. Ex.:Renuncia a tot.
- reflexius: el subjecte és agent i pacient. Ex. Els nens es renten (a ells mateixos).
- pronominals: es conjuguen amb un pronom i denoten activitat interna Ex.: S'enrabia sovint.
- recíprocs: l'acció és feta i rebuda per tots els que la realitzen. Ex.: els meus alumnes s'abracen.

3. Complements del verb

3.1 El CD

- És el complement més directament relacionat amb el verb.

- Es reconeix perquè és la cosa feta, vista, demanada... (L'Oriol veu una pel·lícula- la pel·lícula és la cosa vista). I a més admet la transformació a passiva: La pel·lícula és vista per l'Oriol).

- El CD s'introdueix sense preposició. (Estimo el noi. Veg la noia). Va amb preposició: davant d'un pronom personal tònic (tu, ell...), davant els pronoms (tothom, tots, ningú), en l'expressió l'un a l'altre, davant d'infinitiu i en casos d'ambigüitat.

- Estructures possibles: SN -La Paula obria el llibre/ Infinitiu - En Pere sentia cantar/ Conjunció subordinada+Oració- Vull que vinguis.

- Substitució pronominal
*El, la, els, les ---> SN determinat amb article, demostratiu o possessiu. Deman els seus mitjons. Els demano.
* En ---> SN no determinat. Demano llibres- En demano.
*Ho ---> Això, allò, oració subordinada - Vull això- Ho vull /Vull que vinguis- Ho vull.

3.2 EL CI

- El CI és el receptor de l'acció verbal. Escric una carta a l'avi.

- Es reconeix perquè sol anar darrere del CD i s'introdueix amb les preposicions "a" o "per a". Compro segells per als nebots.

- Estructura: S. Preposicional (Faig una comanda al botiguer) / Conj. sub. + oració (Porto el diari per a qui el vulgui llegir).

Substitució Pronominal:
LI singular (masculí o femení) -li. Compro això a en Joan. Li compro això.
ELS plural (masculí o femení) -els. Pago el rebut a les veïnes. Els pago el rebut.

*** Combinació CD determinat (El, la , les , les ) +CI singular (li), el pronom li es transforma en "hi" i l'ordre s'altera CI+CD ---> CD+ CI. Dono l'oli al noi- L'hi dono/ Dono la caixa al noi-La hi dono.

3.3 El CRV o C PREP.

- És una extensió dels significat verbal. El verb exigeix una preposició per a relacionar-se amb el complement. S'adona de la situació.

- Per a identificar-lo, cal fixar-se en el verb per comprovar si demana la preposició.
A: accedir, contribuir, procedir, renunciar, acostumar-se, arriscar-se, exposar-se, dedicar-se...
DE: recordar-se, oblidar-se, adonar-se, riure's...
EN: entossudir-se, tardar, vacil·lar, afanyar-se, pensar...
AMB: avenir-se, adir-se

*Cal tenir present que les preposicions canvien davant l'infinitiu, només admet "a" o "de". I que les preposicions cauen davant la conjunció "que". S'adona (de) que fa tard.

- Estructura: S Prep- Em dedico a la pintura / Prep+infinitiu- M'abstinc de votar / Prep+ oració introduïda per "que"- Va arriscar-se que tots el deixessin de banda.

- Substitució pronominal:
En- introduït per la preposició DE. Em burlo dels amics- Me'n burlo.
Hi- introduït per altres prep. excepte "de". Accedeixo al càrrec. Hi accedeixo.

3.4 L'ATRIBUT

- S'ajunta a verbs copulatius (ser, estar, semblar, parèixer). El verb només fa d'enllaç entre el subjecte i l'atribut. L'Anna és tímida.

- Es pot reconèixer perquè concorda en gènere i nombre amb el subjecte quan es tracta d'un adjectiu. La carretera és costeruda. A més assenyala una qualitat i si s'elimina el verb, queda un sintagma nominal- La sabata és de pell- La sabata de pell.

- L'atribut es pot introduir amb preposició o sense. El color és pàl·lid. El camió és de gran tonatge.

- Estructura: SN- En Marcel és el pare. /S. Adj. En Marc estava enfadat / S. Prep. L'ordinador era de joguina. / Oració. En Roger és qui va resoldre el problema.

- Substitució pronominal:
El, la, els, les - substantiu determinat. Ell és el geni.-Ell l'és.
Ho- substantiu indeterminat. És arquitecte.- Ho és.
En- per emfasitzar. Que n'és de ximple.

3.5 EL PREDICATIU

- Complementa alhora al subjecte+verb ( En Quim anava cansat) o al verb+CD (Duu la camisa bruta).

- Es pot reconèixer perquè va amb verbs com "restar, mantenir-se, quedar, parèixer, mostrar-se, tornar-se, esdevenir, posar-se, viure, caminar, dur, caure, morir, trobar...". El trobo trist. I a més concorda amb el subjecte o el CD- Els nois es mantenen tensos.

- Pot introduir-se amb preposició o sense. El prenen per inútil. Corria espantat.

- Estructura: Adj. S'ha tornat impertinent. / Participi. En Xavi s'ha trobat marginat. / S. Prep.
El prenen per idiota.

- Substitució pronominal:
Hi- generalment sempre. Viu estressada- Hi viu.
En- Amb els verbs "elegir-se, dir-se, fer-se, nomenar" i semblants. Em dic Josep. Me'n dic.
Amb matís d'intensitat. Me'n sento tant, de trista!

3.6 EL COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL

- Afegeix circumstàncies a l'acció verbal (lloc, temps, mode, quantitat, companyia, instrument, direcció, causa, finalitat, condició i concessió).

- Per a reconèixer el tipus cal fer la pregunta adequada: On?-lloc / Quan?-temps/ Com?-mode/ Quant?- quantitat/ Amb qui? Companyia/ Amb què? instrument/ Cap on?- direcció (corria contra direcció)/ A causa de què? causa (No vindré perquè estic ocupat)/ Amb quina finalitat? finalitat (No li diu que marxa a fi que no pateixi)/ A condició de què? condició (Si no feu bé l'examen, no podreu aprovat)/ Malgrat quin obstacle? concessió (Malgrat tots els accidents, l'excursió va ser un èxit).

-S'introdueixen amb o sense preposició (Vaig a Badalona), amb una locució preposicional (No hi anaren a causa de la pluja), amb una conjunció (Hi anirem quan sigui l'hora) i amb una locució conjuntiva (Després que hàgim esmorzat, caminarem).

- Estructura: SN- Va tornar l'altre dia / SPrep- Són a la muntanya/ S. Adv. -Treballarem aquí/ Prep+Oració - Si convé, hi anirem plegats.

- Substitució pronominal:
En - CC introduït per la prep DE. Vinc de París. En vinc.
Hi- CC introduït per una altra prep excepte "de". Vaig a Barcelona. Hi vaig.

*Els CCMode se substueixen sempre per HI (vagin amb prep "de" o no). Parla malament- hi parla/ Camina de genolls - Hi camina.


EXERCICIS ANÀLISI SINTÀCTICA

Analitza les oracions següents:
1. Plou molt avui
2. Tots i totes vm sortir molt contents del cinema
3. Una avaria informàtica col·laps el cel d'Europa
I ara les de nota:
4. Els dilluns, el veí de la meva estimada germana organitz unes festes multitudinàries a casa seva.
5. En Joel farà una entrevista als jugadors de futbol i al seu entrenador a l'estadi.
6. Els alumnes i les alumnes de primer curs de batxillerat de la meva classe parlen molt a l'hora de la matèria de català

Les següents oracions no cal que les analitzeu totes. Només mireu quins complements del verb o circumstancials hi ha:
- Parlen de l'aniversari
- Regaleu-nos les entrades
- La Laura em pentina
- No conec el fill de la veïna
- Trameteu als corresponsals les notes del mes
- El meu pare és mecànic
- Us porten les flors
- El pare ja s'ha posat bo
- Ahir us va veure
- Es riu dels amics
- Els va comprar jerseis
- Estava molt pàl·lida després de l'operació
- Es dedica a l'esport
- La conserge ens dóna el bon dia
- Es va quedar sord
- Els han comprat
- Preneu-vos un cafè
- Eren tots davant del palau
- Torna'ls els exàmens
- Aquest vestit sembla de seda
- Li va donar el llibre
- Ja s'acostumarà a la nova feina
- Ja són les deu
- Les miro
- Demà jugarem a pilota
- En poc temps s'ha fet famós
- Compra'ls
- En Joan no es fa amb la Laura
- Posa les postres a les convidades



PRONOMS FEBLES





L'ORACIÓ COMPOSTA: COORDINACIÓ, JUXTAPOSICIÓ, SUBORDINACIÓ



EXERCICIS

GRAMÀTICA
Lliçons i exercicis de gramàtica. Obres de consulta.Cursos i manuals.Activitats, exercicis i proves.


MORFOLOGIA
Lliçons i exercicis de morfologia. Obres de consulta. Cursos i manuals. Activitats, exercicis i proves.Gènere i nombre.Determinants, pronoms, verbs, adverbis,preposicions, conjuncions, interjeccions.

SINTAXI
Lliçons i exercicis de sintaxi.Obres de consulta. Cursos i manuals. Activitats, exercicis i proves. Categories, sintagmes, funcions sintàctiques. Concordança. L'oració simple. L'oració composta.

PRONOMS FEBLES
En aquest enllaç hi trobareu un interessant exercici per a practicar els pronoms LI i ELS.
En aquest enllaç hi trobareu un interessant exercici per a practicar els pronoms EL i ELS.
En aquest enllaç hi trobareu un interessant exercici per a practicar els pronoms LA i LES.
En aquesta adreça web podeu practicar el pronom HI
En aquesta altra el pronom EN

Obres de consulta. Cursos i manuals de gramàtica.





Exercici: 06, 07, 08, 09, 10, 11 (Activitats de 1r de Batxillerat) bat



Pronoms febles. Ortocapsa (EBAP)
Explicació detallada dels pronoms febles A. Ribas